sábado, 3 de noviembre de 2012

Imatges, Música i Creative Commons

Desprès de treballar les quatre situacions , les solucions , la cultura i el programari lliure vam veure aquest vídeo de COPIAR NO ÉS ROBAR (Copy is not theft) 


La majoria de vegades ens trobem que volem agafar alguna imatge per exemple de Google però aquesta no té llicencia i no la podem utilitzar. 
Llavors , com he esmentat abans podem agafar imatges protegides es a dir que no tenen copyright i són lliures d'autors.
Una d'aquestes pàgines es Flickr.com:
http://www.flickr.com/
Dintre d'aquesta pàgina hi ha fotos amb tots els drets reservats llavors no podríem agafar-la i altres que només tenen alguns drets reservats llavors aquesta si que la podríem agafar.
Vegem un exemple: 
Aquesta foto té tots els drets reservats. Por amandajane




Aquesta foto té només alguns drets reservats. Por epSos.de
Per buscar directament una fotografia amb només alguns drets reservats podem anar a "cerca avançada" 




I donar-li a la opció "cerca només dintre de continguts amb llicencies creative commons"









Per guardar imatge donem al botó dret "Guardar imatge como..." també podem escollir abans de guardar-la la mida  que vulguem.

No ens hem d'oblidar de posar sempre el nom de l'autor de la foto.

Una altre pàgina seria, Commons wikimedia:
http://commons.wikimedia.org/wiki/Main_Page
Les imatges del Wikipedia estan emmagatzemades al Commons. Aquestes imatges són més descriptives que el Flickr,hem de mirar a les fotos si posa les sigles CC (Creative Commons)

El mateix passa amb la música  , aquí us adjunto una pàgina on pots escoltar música sense haver de descarregar-la.
http://www.jamendo.com/es/

CREATIVE COMMONS 
http://es.creativecommons.org/

Creative Commons són llicències per aquelles persones que no estiguin d'acord amb el copyright. Podem escollir entre 6 tipus de llicències. 


Jo al meu bloc ja tinc la meva llicencia creative commons  de reconeixement by al meu bloc , amb aquesta llicència tothom podrà utilitzar la informació del meu bloc , modificar-la, copiar-la, distribuir-la, fer un ús comercial...) amb la condició de posar el nom de l'autor es a dir el meu nom, ja que és al que fa referència aquesta llicència que et deixa agafar informació d'altres però indicant el nom del autor.
També vam llegir aquesta article a classe: 

http://elpais.com/diario/2005/03/10/ciberpais/1110422425_850215.html


INFORMACIÓ EXTRETA DELS APUNTS DE CLASSE I DEL BLOC DE GTIC http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/?view=magazine
IMATGES AGAFADES DE LA PÀGINA DE FLIK'R

Descripció d'una companya. Qui ets tu?

En una de les classes de COED de petit grup vam fer una activitat més dinàmica,aquesta consistia en observar a una companya de classe, fer-li una petita entrevista per si no fos prou amb la informació observada  i realitzar una descripció sobre ella amb el títol: Qui ets tu?
Anteriorment a l'anterior classe ens van ensenyar diferents tipus de descripcions:

Descripció subjectiva: L'autor de la descripció dóna la seva opinió personal del personatge al que descriu. Com per exemple: la descripció que va sortir publicada al diari "Ara" per Albert Pla Nualart l'11 de setembre, sota el títol Entre el talent i l'ego, referent a Manuel Fuentes.

Descripció objectiva: En aquest cas l'autor només descriu els fets que viu amb la persona entrevistada. Com per exemple l'article publicat pel diari "Ara" d'una entrevista que li va fer Bibiana Ballbé, el 29 de setembre, a Manel Fuentes.
Cançons: Es descriu per mitjà d'una d'una cançó, com és el cas de la cançó dels Catarres, Jennifer.



Poesia: Fer una descripció a partir dels versos, com és el cas  de Miquel Martí i Pol amb el seu poema: Si parlo dels teus ulls.



"Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci."


Poesia visual: Obra de Joan Brossa
Novel·la: Fer una descripció tot dient com van passant els fets, com passa en el cas del text de Stieg Larsson, Els homes que no estimaven a les dones
Conte: Un bon exemple d'aques tipus de descripció és Xesco Boix qui explicava i cantava el conte Abiyoyo.
Vídeo: Per anunciar la campanya d'estiu del 2009, la marca de cervesa Estrella Damm va fer aquest anunci:



Una vegada vistes les diferents descripcions vam fer la nostra amb una foto i un peu de foto , vam fer una exposició a classe de totes les fotos amb els seus  peus de foto i i cada persona va explicar el seu significat. 



Qui ets tu?


Són les set del matí, a vegades les nou o les onze. Ja estic llesta! baixo carregada amb la bossa , la carpeta i el casc de sobte em desapareixen les mans.
A sota de casa es troba ella tan puntual com sempre, la llum del sol i l’aigua del mar formen la combinació del color dels seus ulls, el seu cabell daurat brilla des de lluny i és tanta la seva llargada que sembla que no s’acabi mai. Aixeca la mirada i em somriu sempre amb el seu bon humor, el meu no ho és tant, m’ajuda amb la bossa i amb la carpeta sense perdre el somriure, mentre jo em poso el casc.
Sense pressa, tan tranquil·la com sempre agafa el seu casc suaument i se´l posa, m’agafo a ella i sento l’olor del seu perfum preferit Euphoria Forbidden.
S’inicia la ruta de cada dia, conversem pel camí, em fa passar una estona agradable i se’m fa més curt.
Quan mou el cap de costat a costat és que alguna cosa no va bé , la miro i veig que algun boig ha fet alguna cosa que podria haver fet que ens poséssim en perill, sospira i jo em quedo més tranquil·la.
Arribem al nostre destí ,decidim seure i seguim parlant sense parar, ens podríem passar hores i hores però la classe comença  i hem de fer silenci encara que en veu baixa seguim la nostra conversa.
L’observo i veig com dirigeix la mirada cap al mestre atenta, pensativa, apassionada... agafa la seva llibreta i amb la seva claredat i el seu ordre , apunta tot allò que més li ha impactat això sí sense descuidar els seus títols, que es veuen des de la Xina i amb els seus color preferits, el rosa i el blau.
Anem a esmorzar i es menja els seus bastons o les seves galetes de cereals , també de vegades li ve la temptació d’anar al bar a prendre’s una pasta de xocolata quan ho fa sempre li trec un tros , ella molt amablement mai té cap problema, en donar-me’n.
Arriba l’hora de dinar , crec que és l’únic moment que la veig amb presses, corre, salta, crida... llavors és quan penso i arribo a la conclusió que aquell dia té pasta per a dinar, li encanta ,millor dit li apassiona si fos per ella cada dia menjaria pasta.
La velocitat de tornada és una mica més accelerada a diferència  del matí, el plat de pasta l’hi està esperant, llavors ho entenc.
De tornada també anem conversant,  ja l’hora que és i després de tot el matí ja diem bestieses  que ens fan no parar de riure’ns  , tan divertida com de costum , penso en totes les vegades que  fem el pallasso i com ens ho passem de bé!
Arribo a casa i em paro a pensar en tot el temps que la conec no l’he vist mai enfadada de veritat i em sorprèn, potser això és bon senyal  o potser ,és que encara falten 20 anys més perquè l’acabi de conèixer.
És tot el contrari com a jo em defineixo, potser per això els nostres caràcters s’avenen bé , em sap entendre i comprendre i la confiança que tenim ens fa seguir endavant

Tenim molta confiança i ens divertim molt juntes
INFORMACIÓ EXTRETA DELS APUNTS A CLASSE, DESCRIPCIÓ I FOTOGRAFIA PRÒPIA  

domingo, 28 de octubre de 2012

Comunicació audiovisual i/o digital

Podem associar a la comunicació audiovisual o digital la publicitat, els mitjans de informació i comunicació, els documentals...
L'elaboració d'un text per transmetreu visualment o digitalment és la mateixa elaboració com si fos oral o escrit.
A l'hora d'elaborar un text s'elabora una nova idea, moltes vegades les idees provenen de els audiovisuals i poden intervenir factors que no són del tot visibles han de saber si deixar-se o no influenciar.
Per a la comunicació audiovisual i/o digital hem de tenir en compte:
  • El procés d'escoltar, és el procés de reelaboració
  • Cada un connecta amb la seva experiència
  • El receptor acaba de posar un sentit, perquè ho fa des dels seus coneixements previs.
  • El missatge és molt més complex , quan l'escoltem com a públic hem d'estar molt més atents. Aquí parlaríem de la publicitat subliminar , la informació que sense adonar-nos ens pot incitar a comprar un producte o altre creient que és millor, per això nos ens podem deixar enganyar.
"A continuació a la classe vam veure un vídeo d'un senyor anomenat Guillermo Orozco que realitza una aproximació crítica i pragmàtica a les claus educatives dels mitjans audiovisuals.
En aquesta entrevista ens proposa una reflexió i ens ofereix una lectura pedagògica de la comunicació audiovisual a l'era d'Internet.
Un repte per a l'educació i que afecta a tota la comunitat educativa. Entre d'altres, l'especialista en comunicació audiovisual assenyala que la imatge té un codi universal front Internet, en aquest s'han de menester d'uns requisits per a entrar-hi.Cada mitja té un codi i cal preparar-se per a ser audiència i ser crítics envers els mateixos mitjans."

Edu3.cat


Desprès de veure aquest vídeo vam extreure una sèrie de conclusions:



  • Tota producció és una representació
  • En l'àmbit educatiu ,trobem tres actors principals:la família,l'escola i els mitjans de comunicació.
  • Famílies que estan molt de temps fóra de casa o no presten atenció als seus fills , provoca que els fills passin moltes hores a davant de la televisió per distreure´s  per tant s'estan educant amb la televisió i això comporta una gran responsabilitat per part dels mitjans de comunicació.
  • Per a introduir les noves tecnologies en l'educació tradicional, és necessària una *alfabetització digital i/o audiovisual que permeti treure el màxim profit de les noves tecnologies.
  • *L'alfabetització és dominar programes, saber llegir més enllà, saber veure i no només mirar (aprendre a escoltar), poder reconèixer la intenció comunicativa i ha de ser múltiple a les escoles. Per exemple programes de ràdio. 
  • Les noves generacions s'adapten més fàcilment al canvi , tenen la ment més oberta i hi ha menys resistència.
  • Hem de dominar el medi digital com l'audiovisual. 
Per acabar la classe vam veure una sèrie d'anuncis i vam analitzar-hi la seva intenció comunicativa.

L'audiovisual no és només un recurs tecnològic si no que està present com a receptors en el nostre dia a dia. 

INFORMACIÓ EXTRETA DELS APUNTS A CLASSE, VÍDEOS AGAFATS DE LA PÀGINA EDU.3.CAT  I DE YOUTUBE  

Cultura lliure i programari lliure

Per treballar aquests dos conceptes vam analitzar quatre situacions diferents que podrien passar a les aules actualment. I desprès de comentar-les vam trobar-ne diferents solucions per a cada una.

A- El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Air Force" per poder fer les pràctiques de basquet.

Solució: Que cada un porti les bambes que vulgui però totes amb les mateixes condicions.

B- Som a classe fent un projecte col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra, enganxeu-les i comenteu-les en un Word.

Solució: Hi ha imatges lliures d'autors, que no tenen copyright són imatges no protegides per exemple a la pàgina FLICKR.COM  (la gent penja fotografies).

C- Per preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic "PowerPoint" en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2010, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten. La propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.

Solució: Fer servir programaris lliures com Google drive o Oppen office. A la pàgina de ha softcatalà.org hi ha una llista de programes lliures que pots modificar-los, programes per escriure, presentacions, fulls de càlcul...

D- El professor, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares"

Solució: Pagar les fotografies o acostumar-nos a fer fotos. 

Per tant podem definir la CULTURA LLIURE com: 
"Moviment social que promou la elaboració i la difusió de la cultura amb uns principis més amplis que els habitualment proposats per les legislacions vigents actuals. Podria englobar-se tota aquella creació, i el moviment que la promou, que advoca per l'elaboració i difusió de cultira d'acord amb uns principis de llibertat equiparables als del programari lliure." Definició extreta de la pàgina http://ca.wikipedia.org/wiki/Cultura_lliure

PROGRAMARI LLIURE: 


"És el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.
Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratuïtament a Internet , o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets...).
Es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Fundation :
  • La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
  • La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
  • La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
  • La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font  és un requisit.
No s'ha de confondre amb el programari gratuït (en anglès freeware), que inclou en algunes ocasions el seu codi font , encara que no sigui lliure, a diferència del programari lliure, ja que no se'ns asseguren els drets a la modificació i redistribució del programa.

Per tant desprès de veure aquesta definició podem definir breument les diferències entre un programari lliure i un programari convencional.


El programari lliure pot ser modificat, estudiat i copiat sense cap tipus de restricció per qualsevol usuari, podem tenir accès al codi font,  està format per les quatre llibertats que he esmentat abans i menys gent l'utilitza.

I el programari convencional no es pot modificar i es de pagament, no tenim accès al  codi font, priva moltes llibertats als usuaris i molta més gent l'utilitza ja que és més còmode."
Definicions extretes de les pàgines:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_lliure 
http://www.edu365.com/eso/muds/tecnologia/programari2/index.htm


INFORMACIÓ EXTRETA DELS APUNTS DE CLASSE I DEL BLOC DE GTIC http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/?view=magazine
IMATGE AGAFADA DE GOOGLE 

La composició del text

La composició d'un text consisteix en analitzar el procés cognitiu que es fa a l'hora d'elaborar un text.
L'escriptura és un procés no lineal on no es passa de manera ordenada per totes les etapes fins arribar a la redacció final d'un escrit
Etapes : Planificació, Composició i Revisió.



PLANIFICAR

Establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.
(Què vols aconseguir?) 


  • Reflexionar/ Presa de decisions. Objectiu: Convèncer, persuadir, entretenir, donar plaer, informar. Tot això en un tipus de text. A qui vull, Sobre què vull, Per què vull i Com ho vull escriure? 
  • Recollida d'informació: Pluja d'idees (el que més s'utilitza), Documentació, Seleccionar idees i ordenar (en funció de l'objectiu dels destinataris)
COMPOSICIÓ/REDACCIÓ

Transformar els plans i les idees en llenguatge escrit i oral, és a dir, en un text coherent, estructurat d'una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint sempre en compte  doncs, les característiques de la coherència, la cohesió, l'adequació, la correcció i la variació.
Si hem fet una bona planificació , és més fàcil fer aquesta part.

Estructura del text: 
  • Paràgraf (Un paràgraf: una idea, Un paràgraf: més d'una idea i Més d'un paràgraf:una idea.)  
  • Connectors: 
  1. Conjuncions, preposicions, adverbis i altres paraules.
  2. Funcions dels connectors senyalitzar, organitzar, relacionar)
  3. La puntuació (coma, punt i coma, punt, dos punts, punts suspensius, parèntesis, guions, signes d'entonació...)
L'estil:
  • Adequació
  • Claredat
  • Precisió
  • Conclusió
  • Variació
  • Altres consells d'estil
LA REVISIÓ

Revisió de continguts 
  • Coherència
  • Cohesió
  • Adequació
Revisió gramatical i de convencions 
  • Correcció
  • Variació 
INFORMACIÓ EXTRETA DELS APUNTS A CLASSE 

La llengua oral formal

La llengua oral formal no és espontània, hem de saber parlar en públic i això té més tècnica que no pas art. 
Per tant com ha de ser oral hem de ser repetitius ,és a dir,intentar dir una mateixa cosa de diferents maneres per tal de que el missatge arribi a tothom .
Trets característics de la llengua oral formal:


  • Trets contextuals
- Caràcter no universal (diferent en els diferents grups, depèn molt del grup social)
- És el que es basa l'aprenentatge escolar (canal escrit).
- Acústica, efímera i produïda en temps real: S'ha d'elaborar sobre la marxa, té més semblança en l'oral, ja que no es pot tornar a elaborar. Compensar aquesta característica d'un altre manera i buscar diverses maneres per dir la mateixa idea. 
- Necessita la redundància perquè quedi clar.
- Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional,semblant a la comunicació oral, provoquen la interacció visual i emotiva. Comparteixen espai i temps i permet interacció/feedback.
  • Trets textuals
- Formal i generalment monologada (un únic responsable, ajuda amb un guió), la interacció provoca emocions i és la clau visual i emotiva de l'èxit de la interacció.
- Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat (el text ha d'estar planificat però hem de deixar lloc per l'espontaneïtat) 
- Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals. No es variada gramaticalment parlant, s'ha de saber que es vol transmetre, dir les idees de manera diferent per ser entesos.Pren pes la gesticulació,m mirades, silencis...
  • Trets lingüístics 
- Paper fonamental dels trets suprasegmentals (tot allò que té a veure en l'elaboració de la frase (exclamacions i interrogacions) No fe un discurs pla. Gran importància en la corba melòdica. Important la situació del emissor davant del públic
- Ocurrència d'elements díctics (elements lingüístics que estan relacionats amb el text i fan referència a l'espai i el temps), interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts (en mitja frase canvies els subjecte o tens un subjecte i canvies el verb i els complements) , el·lipsis (el·lidim /traiem el subjecte), canvis de direcció sintàctica... 


- Correcció normativa i ús de la varietat estàndard (conveccions que regeixen el que dius)



Desprès de veure aquests trets característics de la llengua oral formal vam fer un exercici totes juntes, la mestra va posar a la pissarra, aquestes tres situacions: 
  • Telenotícies
  • Conversa de nens jugant
  • Explicació d'un conte 
Vam haver de buscar les semblances i diferències:


Per últim vam treballar a través d'un esquema/gràfic les diferencies entre el canal oral i el canal escrit.




INFORMACIÓ EXTRETA DELS APUNTS DE CLASSE 

Competència comunicativa

Entenem per competència comunicativa , tot allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants.
Aprenem a parlar en un grup social en la nostra cultura, hi ha uns cànons establerts de com adreçar-se segons a qui ens dirigim en cada situació per tant el context et marca unes pautes i un bon comunicador les coneix i actua. Té clar que vol aconseguir i darrere de qualsevol acte de parla hi ha una motivació/objectiu.
Si s'assoleix l'objectiu el grau d'eficàcia serà alt.
Per ser mestres que tenim la necessitat de saber-nos comunicar d'una manera el més eficaç possible, aprendre a comunicar obtenint el resultat que nosaltres esperem.

Components de la competència comunicativa:



  • Competència lingüística/gramatical: 
        - Ocupa moltes hores a les escoles, per tant és la que més treballen
        - Fa referència al domini del codi lingüístic
        - S'ocupa dels nivells: fonològic, morfològic, sintàctic, lèxic i semàntic.
  • Competència sociolingüística:
   Fa referència amb el domini dels dialectes i dels registres a diferents nivells.
   - Fa referència a les regles socioculturals d'ús.
   - S'ocupa de la situació dels participants , del propòsit de la interacció( si volem emocionar,    fer riure...) i de les normes i convencions de la interacció (no interrompre, no monopolitzar la conversa...)
  • Competència discursiva:
   - Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere.

 - S'ocupa de la cohesió de la forma (idees lligades entre elles) i de la coherència en el significat (que les idees entre elles tinguin relació i no es contradiguin) Això es detecta mirant el discurs sencer, cada text té unes formes i unes peculiaritats. 

  • Competència estratègica:

 -Fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal.



 - És més efectiva amb l'ús del humor i els exemples, seguint un ordre i amb recursos digitals i audiovisuals.


 - La podem utilitzar per compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències per exemple quan no saps una paraula o per afavorir l'efectivitat de la comunicació (recursos que ajuden a millorar l'efectivitat com l'humor, la entonació, el volum, l'expressió corporal, mirades, pauses...)

INFORMACIÓ EXTRETA DELS APUNTS DE CLASSE