La classificació que utilitza Benjamin Bloom és la que ens aproxima a l'activitat intel·lectual que es desenvolupa a partir de les diferents tasques que podem fer amb l'ús de les TIC. Una de les seves aportacions va ser que les activitats educatives estaven graduades de més senzilles a més complexes. Va definir tres dominis d'activitats:
Domini afectiu
Domini cognitiu
Domini psicomotor
Podem veure les diferències entre les habilitats cognitives de Bloom formulades originalment i les formulades l'any 2000 en la imatge següent:
Més informació sobre la Taxonomia de Bloom: http://www.eduteka.org/imgbd/23/23-11/ImagBloom.jpg Tasca a realitzar. Activitat de tancament del bloc Un cop estudiades les diferents habilitats cognitives que es poden treballar utilitzant les TIC, cal que facis un repàs de TOTES les eines i recursos TIC's treballats al llarg del curs i, en una taula, indiquis quina habilitat cognitiva, segons la classificació de l'any 2008, és desenvolupa en cadascuna d'elles. Cal que comentis quines habilitats/eines consideres més interessants a la llum de la taxonomia. Classificació de les eines i recursos TIC en la Taxonomia de Bloom de l'any 2008
El passat Dijous dia 20 vam assistir a la última classe de Gtic , on vam analitzar tots els seguiments dels bons comunicadors d'altres companyes i van sortir noms com: Antoni Bassas , Pilar Rahola, Carlos Latre, Albert Espinosa... Desprès d'això vam fer un repàs de com havíem de fer l'activitat de tancament del bloc i vam posar alguns exemples. I per últim vam repassar com seria el examen de Gener ja que hi una part pràctica i una part teòrica. Estic contenta amb el grau de coneixements assolits en aquesta assignatura ja que he après molts conceptes que no sabia i no havia tocat mai i he millorat d'altres que ja en sabia però potser no en sabia suficient. I aquests són els temes que ens entraran a l'examen:
Creació i ús dels blocs.
Blogosfera i ús educatiu dels blocs
Web 2.0
Gadgets al bloc
Gestió de bookmarks. Delicious
Els canals RSS i la sindicació de continguts. Ús dels agregadors (readers)
Gestió etiquetes
Cercar materials CC
Crar una llicència CC
Cultura Lliure
Copyright i Llicències CC
Software privatiu i Software lliure
Wikis i pedagogia dels wikis
Wikipèdia, normativa (pilars bàsics, estil,...) funcionament i fiabilitat de la Wikipèdia
Google Drive
Treballs col·laboratius amb suport TIC
Programari on-line i programari local
Gestió d’arxius i arxius on-line
Tractament digital del vídeo. Com crear-los i com utilitzar-los on-line
Naturalesa del llenguatge audiovisual (cap 1 Joan Ferrés)
Ús del llenguatge audiovisual a l’educació
Naturalesa i estructura del PowerPoint
Ús de les presentacions a l’educació
Naturalesa i estructura del Prezi
Ús del Prezi a l’educació. Treballar amb metàfores.
Els mapes conceptuals
Creació de mapes conceptuals on-line amb suport TIC i el seu ús a l’educació
Fluxogrames i el seu us a l’educació mitjançant les TIC
Els portals educatius XTEC.cat i EDU365.cat , EDU3.cat
Conceptualització del treball amb ordinador. Metàfores i habilitats cognitives
Altre eines de publicació on-line: slideshare (presentacions), scribd (textos), flickr,
Desprès d'haver fet el seguiment del periodista i presentador Manel Fuentes tant per el seu programa de ràdio "Catalunya Ràdio", per el programa que presenta en televisió "Tu cara me suena " per la seva critica dels Dimarts al diari "El Periódico de Catalunya" i per les xarxes socials "Twitter" hem arribat a la conclusió que en Manel és un bon comunicador. Aquí us adjunto un Prezi que vam realitzar el nostre grup formar per: Clara Massó, Maria Olivé, Sara Gil, Laia Soler, Esther Mansilla i MªCarmen Criado (jo) per sintetitzartota la informació recollida durant aquests tres mesos:
I també us deixo
el bloc on hem estat recollint tota la informació:
A la penúltima classe de Gtic vam veure, una manera de conceptualitzar l'aprenentatge
amb l'ordinador fonamentada en metàfores. A través d'aquestes metàfores
s'explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en
funció del paper que juga l'ordinador. Aquests
models serien:
La metàfora
tutorial: l'ordinador
com a tutor
La metàfora
de la construcció: l'ordinador com a alumne
La metàfora
del laboratori: l'ordinador
com a simulador
La metàfora
de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
La metàfora
tutorial: l'ordinador com a tutor.
En
aquesta metàfora es fa referència al programari que reprodueix el model
tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés
d'aprenentatge realitzat per l'estudiant.
-
Formes diferents d'ensenyar i de què l'ordinador ens expliqui coses.
L'ordinador pot substituir al professor i corregeix i avalua.
Un
exemple d'aquest tipus de programa seria les activitats del JCLIC
La
metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
Aquesta
és una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui
controla la màquina i no a l'inrevés.
Un
exemple d'aquest tipus de programa seria el programa SCRATCH
En aquest programa hi
ha un gat que has de dirigir, el gat aprèn i és el nen qui li ensenya
mitjançant el moviment, l'aspecte, els sons, el llapis, el control... es pot
controlar al gat i mitjançant una bandera i amb les tecles es pot
comprovar com funciona. Vegem un exemple:
- Primer li hem dit
al gat que digui "Casa" i desprès vam utilitzar el moviment perquè fes un quadrat
D'aquesta manera aprenen a dirigir al gat i es pot veure que no sempre ha
de ser el mestre qui explica.
A Primària també poden
planificar , i es poden fer jocs ja que el gat també es pot disfressar.
La metàfora del laboratori: l'ordinador com
a simulador
Els simuladors
són una evolució dels sistemes tutorials. Permeten un aprenentatge per
descoberta semblant al que es produeix en els micromons de Papert
però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que
l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. El grau
de llibertat de l'usuari és més limitat que en el cas del Logo.
Un exemple simulació el trobem al programa Crayon
Physics tal i com es mostra a continuació:
L'usuari
pot interactuar amb el sistema dibuixant objectes que seguiran un moviment
natural seguint la llei de la gravetat.
A classe vam veure un
altre exemple de simulador que es deia " La Doctora Xinxeta" , en aquest
programa els nens poden veure el procés d'una planta i l'han de regar
i donar-li llum perquè la planta creixi si no morirà. Amb aquest programa
es pot treballar en grups diferents i comprovar els resultats.
Aprenen experimentant,
comparant i deduint.
Més
exemples de simuladors:
La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
El ordinador és una
eina? Es quelcom més que una eina , té múltiples funcions a la vegada , hi ha
coses que fem amb ordinador que no podríem fer sense ell per exemple:
Emissions en directe
Saber que fan la resta de
companys (Foursquare)
Canviar format de la lletra
Compartir un text (escriure
tots a la vegada)
Per a més informació
també vam llegir el següent article de Jordi Vivancos:
A continuació us adjunto més exemples d'aquestes quatre metàfores cercades en webs educatives i en la web: edu.365 Metàfores
El primer que he fet ha sigut fer una taula al word, seguidament he anat a la pàgina : http://es.scribd.com/ , m'he subscrit (en el meu cas amb el mateix usuari de Facebook) i he pujat el meu document i l'hi he posat un títol , una vegada pujat he copiat el codi embed per poder pujar-lo al bloc.
Aquesta classe ha sigut
una classe molt entretinguda on he pogut aprendre les diferents eines que puc
utilitzar en un futur per treballar amb els meus alumnes. INFORMACIÓ EXTRETA DELS APUNTS DE CLASSE I DEL BLOC DE GTIC http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/?view=magazine
A la última sessió d'Identitat i Territori vam fer una valoració de tots cap a tots i nosaltres els alumnes vam pensar en coses que encara desprès de totes les exposicions havíem de millorar com per exemple els creuaments per davant de la pantalla. A continuació la Rosa i en Jordi van recollir els fulls de totes les companyes per llegir uns quants de manera anònima per veure que havíem posat com aspecte positiu, com aspecte a millorar i per últim que en pensàvem de la expressió oral /suport TIC. Com aspecte positiu va sortir: el sentit de l'humor, ús d'exemples, explicacions de vivències, seguretat, participació del públic, claredat, respecte, introducció adequada... Com a suggeriment de millora: parlar molt ràpid, es a dir, hem de parlar una mica més lent, la brevetat en algunes exposicions, els nervis, poques imatges... Hem d'incorporar el que diu el públic de nosaltres per millorar i poc a poc anar incorporant l'humor. Tot això hem de tenir-ho molt present i molt viu i no enterrar-lo ens ha de servir per tots els cursos que ens queden i per a la nostra vida professional. He après molts aspectes a tenir en compte a l'hora de fer les meves exposicions orals gràcies a les crítiques del públic i a l'observació de les altres exposicions.
INFORMACIÓ EXTRETA DELS APUNTS A CLASSE , FOTOGRAFIA PRÒPIA
Ahir 14 de Desembre a la classe de COED , vam realitzar la tercera sessió de recitació de poesia. També vam començar amb el mateix exercici que setmanes anteriors per tractar de relaxar-nos sobretot per a les persones que recitàvem.
En aquesta sessió em va tocar a mi recitar el meu poema de Joan Maragall que es titula "L'ànima de les flors" i aquest va ser el resultat:
La veritat es que estava bastant nerviosa abans de sortir , però una vegada estava a davant recitant el meu poema vaig saber controlar una mica aquests nervis.
Crec que ho vaig recitar adequadament, no tenia una postura estàtica el volum , la velocitat i la entonació eren adequats, si que potser l'articulació podria haver millorat.
L'elecció d'aquest poema va ser perquè desprès d'una llarga cerca era el que més em va cridar l'atenció i el vocabulari era bastant senzill i em permetia poder memoritzar-lo millor.
A continuació una companya ens va mostrar un vídeo sobre Marçal Font Espí recitant un poema titulat "Huir" que ens va cridar molt l'atenció tant el poema com la seva manera de recitar, aquí us mostro el vídeo:
Una vegada acabada aquesta sessió de poesia la Rosa ens va repartit les descripcions que vam fer sobre Qui ets tu? i vam revisar-les ja que algunes s'havien de repetir per ortografia o signes de puntuació.
Va comentar també que hem de tenir curar i estar alerta amb els paràgrafs ja que hem de tenir en compte que cada paràgraf és una idea i que cada vegada que canviem de paràgraf significa que canviem d'idea.
Sempre hem de deixar el mateix espai entre paràgraf i paràgraf i no cal separar les idees principals de les secundaries.
Hem de desenvolupar bé les idees, no poden ser curtes semblant a titulars , cal espai per desenvolupar-les.
La introducció pot ser més curta i el desenvolupament més extens.
Per últim la Rosa va deixar un espai per a dubtes i va comentar aspectes sobre l'examen de Gener. INFORMACIÓ EXTRETA DELS APUNTS A CLASSE , VÍDEOS PROPIS I DE LA PÀGINA DE YOUTUBE
Avui hem assistit a la penúltima sessió d'exposicions del treball d'identitat i territori. Han exposat 9 grups, i una vegada han finalitzat la Rosa Soler i el Jordi Simón ens han dit que hem d'aplicar l'observat. Abans de començar amb les exposicions ja ens van avisar que quan finalitzessin les exposicions els companys diríem les coses a millorar o les coses que s'han millorat en funció a les altres exposicions. Les coses que s'han de millorar per exemple són:
Aparició dels elements sorpresa
Posició dels oradors en quant al públic
La pantalla negra abans de començar a exposar.
L'explicació d'anècdotes
Les faltes ortogràfiques
La naturalitat , a partir de l'experiència poc a poc anem sent i actuant de manera més natural.
I com a coses a millorar:
Encara falta molt de sentit de l'humor , no ens atrevim amb el sentit de l'humor i és un factor molt important.
El passat dia 04 de Desembre vam assistir a la tercera sessió d'identitat i territori , com ja era la tercera sessió el nivell d'exigència era molt més alt per tal dels professors i dels espectadors a l'hora d'avaluar a les companyes que exposaven. Entre les companyes que exposaven,vam exposar la meva companya i jo i el nostre títol era: Créixer, aprendre i retrobar-nos.
He de dir que no vaig sortir amb molt bo sabor de boca de la meva exposició ja que al final va haver unes errades tècniques i un vídeo no es va veure, però desprès miram'ho positivament he de dir que va sortir com esperava ja que ens la havíem preparat molt i crec que no vam cometre errades molt grosses ja que vam tenir molt en compte el que deien els professors en les sessions anteriors.
Quan vam acabar les exposicions la Rosa Soler i el Jordi Simon ens van dir que encara hi havia errades que no es poden cometre van parlar de les exposicions de manera més concreta com per exemple:
Les faltes ortogràfiques a nivell escrit
Les faltes a nivell oral ( hem d'intentar ser curosos amb la fonètica)
Conscienciació i cura amb els "mots crossa" es a dir els mm..., bueno...
Pel que fa l'assignatura de GTIC, algunes companyes van introduir "gags" que fins ara no s'havien introduït hem de tenir curar amb:
Els vídeos , la imatge no pot estar ballant tota l'estona.
La qualitat dels vídeos
Les citacions (les hem de posar de manera dissimulada)
Els tipus de lletres (no utilitzar lletra Comic Sans o lligada) ja que aquets tipus de lletres no es llegeixen bé.
Hem de cuidar l'inici per tant no podem permetre que es vegin totes les diapositives de la presentació abans de fer-la per tant podem posar la "pantalla negra d'inici"
Ahir, 30 de Novembre del 2012 a classe de COED vam realitzar la segona sessió dedicada a la poesia. Igual que el divendres passat vam començar amb els exercicis previs d'escalfament, dedicats sobretot a totes les que lis tocava recitar el poema. Aquí us deixo un altre vídeo d'una altre companya recitant el seu poema (Nervis, Jaume Sobirana):
Una vegada totes les companyes havien recitat els seus poemes, la professora li va demanar a dues d'elles que van recitar el mateix poema (Dona'm la mà, Joan Salvat Papasseit ) si en podien recitar-lo un altre cop les dues juntes, elles van acceptar i aquest és el resultat:
Un cop acabada la sessió de recitació ens vam disposar a la valoració dels blocs. Una de les meves companyes va sortir com a voluntària per a ensenyar el seu bloc i valorar-lo entre tots.
Un dels aspectes que va remarcar la professora és que havíem de tenir molta cura amb les faltes i que la forma d'escriure sigui la correcta.
Per últim, la Rosa Soler ens va indicar que en la proporció de classes de COED el mínim d'entrades que s'havia de tenir al bloc era de 10 a 12 entrades.
INFORMACIÓ EXTRETA DELS APUNTS A CLASSE , VÍDEOS
PROPIS
Algunes fotografies no tenen llicència Creative Commons per tant agafarem les que si que en tenen.
Es bo o dolent modificar una pàgina?
- Normalment hi ha molta gent que controla les pàgines
- La gent normalment no té intenció de modificar-les , per tant "Sabotatges mínims".
Com sabem si la informació que proporciona la Viquipèdia és bona o dolenta?
- Comparant-la amb altres pàgines
- Mirant les referències , quantes més referències hi ha en una informació més fiable és. D'on trec la informació per afegir-la a la Viquipèdia? La informació s'ha de treure de fonts fiables com per exemple: - Llibres de la biblioteca, seleccionats pels professors - Books del Google - Google scholar (articles acadèmics) - Webs d'autoritats reconegudes per exemple la web de Blanquerna - De persones es a dir a través de blocs de persones que sé que són especialistes en el tema que jo vull tractar.
No hi ha la mateixa informació en cada idioma, varia segons el tema per exemple del tema: Futbol Club Barcelona hi haurà més informació en català que en castellà ja que és un equip de Catalunya. També això depèn una mica dels usuaris que escriuen si hi ha més usuaris que volen escriure en català o en castellà o en un altre idioma tindrem més informació o menys.
Estructura i com hem fe fer articles:
Tota la Viquipèdia té unes estructures similars:
- Introducció
- Taula de continguts
- Continguts
El contingut el trobem amb un subcontingut
Els links de la Viquipèdia sempre són cap a una altre pàgina de la Viquipèdia
Si hi ha una paraula o link en color vermell no està ni començat
Totes les pàgines estan "linkades" les unes amb les altres.
Exercici de classe:
A continuació vam haver de fer una activitat en parelles sobre un contingut de la Viquipèdia, havíem de modificar una pàgina ja existent o crear una de nova.
Jo ho vaig fer amb la meva companya Esther Manilla, el primer que vam fer va ser obrir-nos un compte amb el nom de: Mariesther i seguidament vam pensar en un tema que puguessim ampliar i s'ens va sorgir el tema de las malalties, concretament del sida. Vam veure que hi havia molta informació però no hi havia res de com afecta als nens, per tant com al cicle d'educació infantil ho vam treballar vam agafar informació d'un llibre de Salut i vam ampliar-ho amb l'apartat de " Sida infantil" això és el que vam posar:
"El sida infantil és una malaltia vírica que ataca alsistema immunitari. Es pot transmetre per lasang, lalactànciai l'esperma. Fa al nen vulnerable de patir qualsevol malaltia. Elcontagiés directe de mare a fill durant l'embaràs, el part o la lactància.Tots elsnadonsamb mares malaltes de sida o seropositiu, quan neixen presentenanticossosVIH que reben de la mare a través de laplacenta. Encara que, no tots els nens desenvolupen lamalaltia. Les 3/4 parts dels nens que la desenvolupen perdrananticossossida durant els dos primers anys devida. 1/4 d'aquestsnensseran portadors del virus, poden ser portadors i no desenvolupar la malaltia. Però són nens dèbils que mica en mica el seuorganismeés va debilitant.
Prevenció: Cap dona amb sida o portadora del virus s'hauria de quedar embarassada,[cal citació] i si es quedés no donar-li el pit a l'infant. Hi han tractaments preventius per tal de prevenir la infecció perinatal per VIH (teràpia post-exposició amb antiretrovirals)."
Passos per modificar una entrada a la Viquipèdia:
1. Crear-nos un compte (Mariesther)
2. Pensar en un tema que poguéssim ampliar, finalment vam escollir com afecta la Sida a la primera infància.
3. Buscar informació en fonts fiables , vam mirar un llibre sobre salut anomenat: Palomar Montse,Muñoz Lucía,Nus Pilar, Arteaga Lourdes. Autonomia personal i salut infantil.Editorial Altamar. ISBN 9788496334519
4. Vam donar-li a l'apartat de "Modificar" i vam començar a escriure el títol i el més important sobre aquest tema.
5. Una vegada escrit, vam seguir algunes normes del "Llibre d'estil" , aquestes són les següents:
Nom de l'article en singular, es a dir Sida infantil no Sides infantils
Utilització de l'encapçalament , per fer-ho hem posat el títol i aquest símbol (==)
Utilització d'enllaços interns, es a dir cap a altres articles.
Utilització de Referències, citant la font d'on hem tret l'informació
6. Vam clicar l'estrella situada a la part superior per seguir la nostra entrada, també ho podem mirar a l'apartat "Llista de seguiment"
7. A l'apartat "Mostrar l'historial" podem anar mirant si algunes persones més han fet alguna modificació.
8. Aquí us deixo el link de la nostra aportació a la Viquipèdia:
(*Passos per modificar 'una entrada a la Viquipèdia, creats conjuntament per Mari Carmen Criado i Esther Mansilla ja que hem treballat juntament per realitzar aquesta activitat)
Ha sigut una activitat molt interessant per conèixer el funcionament de la Viquipèdia i per saber cercar informació en fonts fiables.
També crec que es força interessant el tema d'aportar informació per poder compartir-la amb els altres usuaris i que tots s'en puguin beneficiar.
INFORMACIÓ POSADA A LA VIQUIPÈDIA TRETA DEL LLIBRE : Palomar Montse,Muñoz Lucía,Nus Pilar, Arteaga Lourdes. Autonomia personal i salut infantil.Editorial Altamar. ISBN 9788496334519
El passat dia 27 de Novembre vam fer la segona sessió de les exposicions d'Identitat i Territori. Les companyes que van sortir sabien que no havien de cometre moltes de les errades que van cometre les primeres perquè a mida que van passant les exposicions i els professors van parlant ho hem de fer cada vegada millor. Encara que algunes de les errades del principi es van tornar a cometre, i els mestres ens van fer recordatoris com:
Hem d'omplir tot l'escenari, no arraconar-nos en una cantonada, moure'ns quan tenim la paraula.
Hem de deixar protagonisme a la nostra parella quan parla i com som un equip mentre una parla, l'altre passarà les diapositives.
Hem de citar les imatges, frases i si aquestes són en un altre llengua les hem de traduir al català, el nom de l'autor no s'ha de traduir.
Passar les diapositives al mateix ritme que es va dient les idees
Parlar de coses que estem veient, no parlar de coses que no podem veure
Mostrar llistes de paraules de les idees que volem dir
Tot text ha de tenir una estructura. "Digues de que parlaràs, parla´n i digues de que has parlat"
També tot discurs ha de tenir una Introducció, un Desenvolupament i una Conclusió. 1. Introducció:
Hem de pensar que "Allò que comença bé ja està mig acabat".
Una bona introducció aporta recursos en el moment on més es genera la inseguretat, et dóna més confiança. Hem de dedicar molt de temps a aquesta introducció , com presentar el tema al públic per captar la seva atenció.
Una no bona introducció seria quan:
L'orador s'enrotlla en temes que no són interessants
Comença a demanar perdó i a donar justificacions
Es contradiu
Es repeteix
Utilitza "castellanismes"
No la porta ben preparada.
HEM DE DIFERENCIAR LA INTRODUCCIÓ DE LA OBERTURA ( el mateix que passa amb la conclusió)
Com poden ser les introduccions?
Definició: Breu comentari sobre el títol del tema.
Presentació d'objectius: Quins objectius tenim? Explicitar-los motiva i centra l'atenció dels oients.
Presentació del guió: Molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.
Preguntes: Una manera d'anticipar-se, es bo que es facin preguntes retòriques.
Lectura mental: Esmentar algines preconcepcions que hipotèticament té l'auditori, fer referència a creences o llegendes populars.
Documentació: Mostrar alguna notícia o dades recents. Correctes, senzilles i fàcils.
Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida, una dada espectacular...
Anècdota: Historieta ben escollida o una anècdota personal , amb certa intriga i que condueixi al tema; breu i relacionada amb el tema.
2. Desenvolupament:
Selecció i ordre de les idees segons l'objectiu del discurs:
Per a informar:
Estructura descriptiva: Estructura curta i senzilla per exemple ens aniria bé per presentar una empresa, un servei, un organisme...
Estructura cronològica: És l'estructura més senzilla en aparença, però cal anar amb compte perquè la cronologia a vegades diu poca cosa i és fàcil perdre´s, cal que darrere hi hagi una interpretació interessant.
Per a convèncer:
Estructura inductiva o SAP: Informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D'específic a general. (Fer que pensin de plantejar arguments d'un altre manera)
Estructura deductiva o PAS : De lo general o lo específic
3. Conclusió:
Funcions bàsiques:
Tancar el discurs
Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge ( agafar l'essència de la idea i dir-la amb poques paraules)
Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat. (positivisme, sensació satisfactòria si deixes aquesta sensació allò que has explicat ho recordaran amb més pes)
HEM DE DIFERENCIAR LA CONCLUSIÓ DEL TANCAMENT:
La conclusió 10% temps , part del text en què s'ofereix una visió global. Hem de treballar la conclusió per deixar aquesta bona impressió.
El tancament no forma part del discurs propi , seria per exemple l'acció de quan acabes estar atent a les preguntes...)
TÉ UN EFECTE DETERMINANT EN LA FIXACIÓ DE CONTINGUTS
Fórmules de tancament:
Repetir la introducció
Resumir els punts principals
Invitació a l'acció (invitar a participar)
Anunci d'un esdeveniment futur (deixar-te lloc a alguna dada rellevant per el final)
Promesa
Apel·lar als sentiments
Com ha de ser la llengua del discurs expositiu?
Neutra, precisa i accessible (es a dir, entenedora per tothom, amb coneixement del lèxic i que s'adapti al nivell del públic)
No influïda per la prosa escrita o tècnica (no has de fer com si escrivissis)
Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes
Són necessaris, connectors lògics que cohesionin el discurs: perquè, per tant, en conseqüència,no obstant això, en canvi, tanmateix, així mateix... I marcadors textuals que ajuda a les persones que escolten a situar-se: en primer lloc, en segon lloc, d'una banda, d'una altre, finalment, en resum...
Com a conclusió d'aquesta classe he de dir que em de donar-li més importància a la introducció ja que pensem que és el més fàcil i ens centrem més en el treball, perquè com ja he dit abans una bona introducció ens ajudarà a que la resta vagi bé.
També cal que tinguem les idees molt clares per fer el desenvolupament i i utilitzem les funcions adequades per fer la conclusió. INFORMACIÓ EXTRETA DELS APUNTS A CLASSE
Desprès de fer la lectura dels sis primers capítols del llibre "Com parlar bé en Públic" vam possar-ho en comú en grup gran a la classe de COED. Entre totes vam elaborar un decàleg de les principals característiques que ha de tenir un bon orador. Primer cal deixar clar que és un Decàleg. Un Decàleg és un conjunt de regles o preceptes bàsics d'una professió, d'una activitat... Per què aquest Decàleg?
Per tenir un grau alt de comunicació
Per tenir-ho present abans d'una exposició oral
Per ser un bon comunicador
Ens pot servir com a guia
Ens pot servir sempre que estiguem davant d'una situació formal
El resultat va ser aquest:
Decàleg del Bon comunicador:
Tenir clares les quatre preguntes bàsiques (per què, qui, què i com) i conèixer al públic
Domini de la llengua
Positivisme
Retroalimentació amb el públic
Ser natural: no memoritzar el discurs (només les deu primeres paraules)
Elaboració d'un guió
Domini del llenguatge no verbal
Domini de la veu (velocitat, pauses i silencis, volum i vocalització)
Ja hem començat les recitacions dels poemes a les classes de COED en gran grup. Dedicarem unes quantes classes a aquestes recitacions ja que som moltes i no podem recitar totes a la vegada. Ahir va ser el torn de les primeres companyes, la veritat esque com es normal els nervis les apoderaven a totes per tant la Rosa Soler la professora, va proposar-nos abans de començar un exercici de relaxació per controlar aquests nervis, una vegada fet van començar les recitacions. Totes ho van fer molt bé a pesar de ser les primeres vegades i dels nervis. La Rosa va comentar que es notava que hi havia una recerca de de poemes ja que tots tenien el seu autor, es veia el treball i les esforç de cada una de elles i el control de cos i per tant de les emocions.
Aquí deixo un vídeo d'una de les meves companyes recitant un poema de Maria Mercè Marçal, T'estimo perquè si.
INFORMACIÓ EXTRETA DELS APUNTS A CLASSE, VÍDEO PROPI
A l'anterior classe de GTIC vam treballar diferents Eines de suport del pensament: Els mapes conceptuals i els Fluxogrames.
Mapes conceptuals: Els mapes conceptuals van ser creat per Joseph D. Novak i han esdevingut una tècnica fonamental per a representar el pensament a l'educació
La creació d'un mapa conceptual ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema. Habitualment, la creació del mapa passa per diversos estadis:
selecció i jerarquització de conceptes (fer una llista i ordenar-la),
reflexió sobre la relació cada concepte amb tots els altres (cercar els connectors),
concepció d'una representació gràfica adequada (dibuixar el mapa de forma clara, entenedora i coherent)...
La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.
Una de les eines per treballar els mapes conceptuals va ser el programa CmapTools
Aquest programa es local i els arxius són on-line i també podem treballar desant els arxius com locals guardant-los com a imatges en format JPG.
Aquí deixo un exemple de mapa conceptual que vam treballar a classe a través d'un cas que ens van proposar:
El cas és el següent:
El Dinar de Nadal:
Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El dinar comença puntualment a les dues del migdia i acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda
Mapa conceptual del Dinar de Nadal:
Primer: Hem hagut de desar el mapa conceptual al ordinador:Fitxer, Desar Cmap, Els meus Cmaps, "Equipo", "Mis documentos" i posar-li un nom per exemple dons el mateix que porta: El dinar de Nadal
Segon: Hem hagut de fer una exportació del nostre mapa: Fitxer, Exportar como imagen, (JPG).
Tmbé es pot guardar directament al campus on-line i publicar-ho directament a internet amb el Codi Embed.
També deixo una petita explicació que resumeix molt bé el que són els mapes conceptuals:
Mapes Conceptuals from Ernest Prats Garcia Fluxogrames: Els diagrames de flux són una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. La seva utilització prové del món de la informàtica però avui en dia s'utilitza en molts diferents àmbits. Per als futurs mestres contemplem dues utilitzacions:
Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional. Per exemple representar el procés per a l'acollida d'un nou professor o alumne a l'escola.
Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que l'eina és un bon mitjà per aprendre i practicar amb: Presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, destriar la informació essencial de l'accessòria, definició d'ordres i instruccions, compliment de normes i estructures,...
Els fluxogrames tenen una simbologia molt definida de la que en podem destacar:
Podem treballar fluxogrames amb moltes eines com el Word de Microsoft, Write d'OpenOffice, programes de presentacions o de gràfics vectorials, etc A l'assignatura hem optat per una eina on-line anomenada Gliffy i que podeu trobar a: http://www.gliffy.com
Aquesta eina a part de poder crear, guardar i editar diagrames de flux, també permet treballar amb altres tipus de represenatcions gràfiques i exportar a diferents formats la feina feta.
A classe també vam realitzar un exercici de Fluxograma vam haver de crear un diagrama de flux que representès l'acció de travessar una cruïlla on hi ha semàfors i exportar-ho a jpg
Per crear aquestes formes hem de donar-li a l'opció "Flow Chart". I si ho volem publicar a internet directament hem de donar-li a l'opció "Share, Publish to internet" i copiar el Codi Embed. En resum dir, que les dues com hem vist son eines del suport del pensament, són molt útils. Però podríem dir que els mapes conceptuals serveixen per representar gràfics i els fluxogrames per a representar uns processos.
