Anteriorment a l'anterior classe ens van ensenyar diferents tipus de descripcions:
Descripció subjectiva: L'autor de la descripció dóna la seva opinió personal del personatge al que descriu. Com per exemple: la descripció que va sortir publicada al diari "Ara" per Albert Pla Nualart l'11 de setembre, sota el títol Entre el talent i l'ego, referent a Manuel Fuentes.
Descripció objectiva: En aquest cas l'autor només descriu els fets que viu amb la persona entrevistada. Com per exemple l'article publicat pel diari "Ara" d'una entrevista que li va fer Bibiana Ballbé, el 29 de setembre, a Manel Fuentes.
Cançons: Es descriu per mitjà d'una d'una cançó, com és el cas de la cançó dels Catarres, Jennifer.
Poesia: Fer una descripció a partir dels versos, com és el cas de Miquel Martí i Pol amb el seu poema: Si parlo dels teus ulls.
"Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci."
Poesia visual: Obra de Joan Brossa
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci."
Poesia visual: Obra de Joan Brossa
Novel·la: Fer una descripció tot dient com van passant els fets, com passa en el cas del text de Stieg Larsson, Els homes que no estimaven a les dones
Conte: Un bon exemple d'aques tipus de descripció és Xesco Boix qui explicava i cantava el conte Abiyoyo.
Vídeo: Per anunciar la campanya d'estiu del 2009, la marca de cervesa Estrella Damm va fer aquest anunci:
Una vegada vistes les diferents descripcions vam fer la nostra amb una foto i un peu de foto , vam fer una exposició a classe de totes les fotos amb els seus peus de foto i i cada persona va explicar el seu significat.
Qui ets tu?
Són les set del matí, a vegades les nou o les
onze. Ja estic llesta! baixo carregada amb la bossa , la carpeta i el casc de
sobte em desapareixen les mans.
A sota de casa es troba ella tan puntual com
sempre, la llum del sol i l’aigua del mar formen la combinació del color dels
seus ulls, el seu cabell daurat brilla des de lluny i és tanta la seva llargada
que sembla que no s’acabi mai. Aixeca la mirada i em somriu sempre amb el seu
bon humor, el meu no ho és tant, m’ajuda amb la bossa i amb la carpeta sense
perdre el somriure, mentre jo em poso el casc.
Sense pressa, tan tranquil·la com sempre agafa
el seu casc suaument i se´l posa, m’agafo a ella i sento l’olor del seu perfum
preferit Euphoria Forbidden.
S’inicia la ruta de cada dia, conversem pel
camí, em fa passar una estona agradable i se’m fa més curt.
Quan mou el cap de costat a costat és que
alguna cosa no va bé , la miro i veig que algun boig ha fet alguna cosa que
podria haver fet que ens poséssim en perill, sospira i jo em quedo més
tranquil·la.
Arribem al nostre destí ,decidim seure i
seguim parlant sense parar, ens podríem passar hores i hores però la classe
comença i hem de fer silenci encara que en
veu baixa seguim la nostra conversa.
L’observo i veig com dirigeix la mirada cap al
mestre atenta, pensativa, apassionada... agafa la seva llibreta i amb la seva
claredat i el seu ordre , apunta tot allò que més li ha impactat això sí sense
descuidar els seus títols, que es veuen des de la Xina i amb els seus color
preferits, el rosa i el blau.
Anem a esmorzar i es menja els seus bastons o
les seves galetes de cereals , també de vegades li ve la temptació d’anar al
bar a prendre’s una pasta de xocolata quan ho fa sempre li trec un tros , ella
molt amablement mai té cap problema, en donar-me’n.
Arriba l’hora de dinar , crec que és l’únic
moment que la veig amb presses, corre, salta, crida... llavors és quan penso i
arribo a la conclusió que aquell dia té pasta per a dinar, li encanta ,millor
dit li apassiona si fos per ella cada dia menjaria pasta.
La velocitat de tornada és una mica més
accelerada a diferència del matí, el
plat de pasta l’hi està esperant, llavors ho entenc.
De tornada també anem conversant, ja l’hora que és i després de tot el matí ja
diem bestieses que ens fan no parar de
riure’ns , tan divertida com de costum ,
penso en totes les vegades que fem el
pallasso i com ens ho passem de bé!
Arribo a casa i em paro a pensar en tot el temps
que la conec no l’he vist mai enfadada de veritat i em sorprèn, potser això és
bon senyal o potser ,és que encara
falten 20 anys més perquè l’acabi de conèixer.
És tot el contrari com a jo em defineixo, potser per
això els nostres caràcters s’avenen bé , em sap entendre i comprendre i la
confiança que tenim ens fa seguir endavantTenim molta confiança i ens divertim molt juntes |
INFORMACIÓ EXTRETA DELS APUNTS A CLASSE, DESCRIPCIÓ I FOTOGRAFIA PRÒPIA
No hay comentarios:
Publicar un comentario